On tragich destin e la guerra,
aveven mandaa i duu fradej
in di stepp de la Russia
e per el destin shinn
pu ritrovaa in de la tragica ritirada,
insemma a tanti alter sbandaa,
ma vun di fradej,
stracch mòrt per el
tròpp camminà, el sè buttaa sora la
nev
e inscì el ghha
dii al fradell chel cercava dei jutall:
"va, va pur fradell,
lassom chì, lassom morì, mi ghe
la foo pù, pòrta
i mè ultim salud a la mamma e al papà
e anca lultim mè
penser, va come testimòni de sta tragedia".
"Nò, nò
fradell, mì te lassi nò... per tì tutt per
tì adess
sont el papà, la mamma,
son tutt per tì".
Se guarden in di ucc,
che oramai hin senza lacrim,
inciodaa de gel man in di
man, senza guant,
man che se stringen come ona
mòrsa e che diventen
semper pussee gelaa, bianch,
senza sangh...
La steppa la sè
fada scura, lultim sbandaa lè lontan
e tutt intorna on gran silenzi.
La nev misericordiosa, leggera,
lha quattaa pian pian
i duu fradei distenduu sora
la nev che in vita
e in mòrt shinn
vorsuu tanto ben.
Pervenutaci
in redazione il 20 dicembre 2000 direttamente dalle mani del
"giovane alpino" Antonio
Valentini classe 1911 - reduce di Russia
|